L’economia és el sistema pel qual la societat organitza els seus recursos i el seu treball per donar resposta a les necessitats humanes. Probablement no és la primera definició d’economia que ens vingui al cap, però crec que no dubtareu que té sentit. Quan parlem, per exemple, de desenvolupament econòmic ens hauríem de referir a donar millor resposta a les necessitats humanes i a que es visqui millor.
No podem pensar una societat, un món, sense pensar en el seu sistema econòmic. Així mateix, pensem i analitzem l’economia en diferents escales: global, regional, de comunitat, organitzacional, familiar, individual, etc. A l’hora d’avaluar èticament un sistema econòmic en qualsevol de les seves escales, hauríem de tenir en consideració com dona resposta a les necessitats internes del sistema i també com afecta el seu model i activitat a la resta. Fer aflorar, per exemple, injustícies patriarcals o colonials que traspassen la frontera del propi sistema, o al pol oposat, fer aflorar avenços feministes o decolonials.
De vegades oblidem aquest sentit ètic de l’economia i critiquem tot el que es relacioni amb l’economia. Convinc que hem de ser crítiques, però des de la consciència que l’organització social ha de respondre a criteris econòmics. Per això necessitem formular d’una altra manera diferent els indicadors i criteris econòmics perquè ens ajudin a analitzar i avaluar en clau de resposta a les necessitats internes, impactes externalitzats i, per suposat, d’eficiència. Aquesta és una complexíssima qüestió que apunto aquí per a la llista de coses en què s’ha de treballar molt més per avançar cap a la transformació de l’economia. Ara mateix sembla que l’economia és una cosa que serveix sobretot per justificar absurditats, injustícies i impotències.
Així, l’oblit del sentit ètic de l’economia, i també el seu consegüent rebuig, és natural ja que el context econòmic actual està marcat i travessat per lògiques en les quals s’imposen unes maneres de fer empresa i d’organitzar l’economia que no posen en el primer pla les necessitats humanes.
Algunes intel·lectuals han explicat el nostre sistema econòmic com un gran monstre que s’ho menja tot, i destrueix el medi natural, les formes de vida vivibles i els vincles comunitaris. El sistema capitalista global actual té la capacitat d’engolir-ho tot, de fer que gairebé totes les decisions que es prenen, encara que siguin benintencionades, alimentin el monstre, reforcin les seves lògiques.
El sistema econòmic es modela, es micro transforma cada dia a través de milers i milers de decisions. Que prenem, per exemple, en els nostres treballs i professions. També com a usuàries i consumidores. O com a no usuàries i no consumidores. A través dels camins que prenen les organitzacions quan decideixen quina activitat desenvolupen, quines necessitats cobreixen i com, o quin model de negoci i finançament desenvolupen. A través de cadascuna de les decisions sobre les polítiques públiques (tant a nivell de disseny com d’execució): sobre els límits que es posen, sobre què es premia i es fomenta, què es prohibeix i se sanciona, quins drets s’universalitzen, com es financen i com es protegeixen i es proveeixen els béns i serveis en què es materialitza la garantia d’aquests drets. La concreció i interacció de totes aquestes decisions va transformant el sistema.
No és possible situar-se fora del sistema. Quan parlem d’una alternativa econòmica, no ens referim, per tant, a crear una alternativa fora del sistema. Sinó que es tracta d’exercir la nostra capacitat d’agència allà on la tinguem. No deixar-nos portar per inèrcies i respostes fàcils. Tractar de lluitar per allò que tinguem molt clar i en el que tenim gran coneixement i experiència. No perdre de vista què està succeint en la realitat. Analitzar els problemes i les necessitats no cobertes. Analitzar les oportunitats. Analitzar quins agents i sota quines lògiques estan operant en aquest moment. Explorar alternatives reals, viables, vives, enganxades a la realitat. Triar on actuem i no pretendre abastar-ho tot.
Podem fer les coses d’una altra manera, generant micro alternatives que segueixin lògiques diferents a les imperants, que conscientment es basin en altres lògiques i les facin possibles, i realimentin altres xarxes i interconnexions amb altres maneres de fer.
Moltes organitzacions, especialment les vinculades a l’Economia Social i Solidària, estan fent un gran esforç per respondre a altres lògiques i necessiten espais de diàleg i reflexió compartits per aprendre les unes de les altres i explorar col·lectivament maneres de fer empresa i organització en lògiques diferents a les que el sistema imperant ens empeny. Hi ha una gran potència transformadora en les empreses i organitzacions. Són agents econòmics inserits en el mateix context que critiquem, però tenen un marge d’actuació. Es tracta d’alimentar i fer créixer un repertori de possibles (expressió que agafo prestada de Marina Garcés) amb cada gest, amb cada intent, amb cada assoliment. I desenvolupar una economia amb sentit, orientada a la justícia i al desenvolupament del potencial col·lectiu.
Imatge de Francesco Ungaro en pexels.
