Ser innovadors per innovar

La idea de la innovació s’obre camí amb força en els plantejaments polítics i empresarials. Sembla la clau de la construcció del futur. Tanmateix, s’observa amb perplexitat que, per molt que es propagui la idea, les innovacions no arriben. No s’aconsegueix transcendir la realitat i il·luminar noves possibilitats.

Que potser pensàvem que podríem innovar sense ser innovadors? Difícilment podrem generar alguna cosa semblant a la que no tenim. Per això, la primera innovació s’ha de fer a l’interior, en la mateixa organització.

Una de les qüestions fonamentals en un procés innovador com a element impulsor és el desig. El desig de construir alguna cosa diferent, aliment bàsic per vèncer les incidències que emergiran consubstancials a allò nou. Quant de desig hi ha en unes organitzacions dissenyades per exercitar unes tasques predefinides i sense significat per a qui les ha d’emprendre?

Aquest és el primer requisit necessari per ser innovadors, i la seva implicació és la ruptura amb conceptes establerts en el suposat bon fer empresarial. A Hobest, estem convençuts de la necessitat de desenvolupar aquesta nova visió, la qual cosa exigeix generar protagonistes en tots els nivells de l’organització, crear organitzacions en les quals les persones tinguin el desig de ser agents actius de la seva construcció en el futur.

En l’àmbit de l’economia social, s’ha parlat molts cops de la participació. És implícita en la seva forma jurídica. Però no parlarem de participació. El nostre text parlarà de l’exercici del protagonisme de les persones en allò quotidià, en la dinàmica diària de les organitzacions –de qualsevol tipologia jurídica o orientació sectorial– per desplegar la capacitat de creació innata. El que han de tenir en comú és exclusivament que estiguin conformades per persones.

La nostra pràctica en nombroses organitzacions ens ha portat a una conclusió: els sistemes de treball habituals no estan dissenyats per impulsar el protagonisme de les persones perquè despleguin el seu desig. Situar el protagonisme com a centre en el quefer de l’organització i, com a conseqüència, l’aprenentatge, el desplegament de la creativitat i la responsabilitat sobre el que es desenvolupa exigeix una recreació dels sistemes i, amb això, de les dinàmiques d’informació, comunicació, cooperació, etc. que contenen. I sabem que és possible fer-ho, perquè hi ha experiències reals que ho testimonien.

L’intent de contenir en les formes de treball habituals aquests conceptes està condemnat al fracàs. Per això, aquests intents generen malestars, insatisfaccions i la sensació de la no existència de vies d’avanç. Canviem el llenguatge i deixem de parlar del que ja està parlat. Creem espais col•lectius i singulars en cada organització que afrontin la necessitat d’avanç en el protagonisme de les persones, les úniques que els donen sentit i poden oferir un futur en un procés de construcció col•lectiva.

Solament es requereix abandonar les situacions d’aparent conformitat i la impressió d’haver arribat a alguna banda. Crear una nova realitat organitzacional més plena ho exigeix. I, a partir d’aquí, innovar.

Publicat a

Article publicat a la revista Punt Coop (Barcelona), juny 2010.

Feu un comentari