En el si de la XVI edició de Consultors Solidaris d’Esade Alumni el nostre company Lluís Marco Planells va parlar de les formes organitzatives basades en l’autogestió, la plenitud i el propòsit evolutiu com a clau per augmentar la capacitat de les organitzacions de tot tipus per, no només reduir els seus impactes negatius al seu entorn, sinó de desplegar al màxim el seu potencial per contribuir positivament a entomar els grans reptes socials i ambientals del S.XXI.
L’edició d’enguany de la trobada de Consultors Solidaris d’Esade Alumni es centrava en la temàtica de l’economia regenerativa, de la mà de diversos experts en la matèria. Juntament amb el nostre company Lluís Marco, hi van participar també la Roser Rullo, la Maca Tampe, el Daniel Whal i l’Alfred Vernis, representant de l’organització.
A continuació, us deixem amb un resum de la intervenció de Lluís Marco durant la jornada i, al final del text, trobareu també el vídeo corresponent:
L’emergència climàtica que ens ocupa s’està convertint també en una emergència organitzativa. És a dir, el coneixement s’ha de realment expandir. I, per a això, és necessari articular espais de cooperació que permetin el desplegament i la transmissió del coneixement; crear equips de treball que siguin capaços d’interactuar, no sols en el seu vessant professional i especialitzat, sinó també en el seu vessant ètic i humà.
Frederic Laloux ha identificat moltes organitzacions que han sabut desplegar-se en aquesta línia i hi ha tres elements que aquest autor identifica com a claus per a la construcció d’organitzacions transformadores. Són les següents:
• Autogestió: Per a superar les estructures organitzatives de tipus jeràrquic és necessari passar a organitzacions on la gent pugui mobilitzar molt més el seu coneixement. Per a això és necessari que els equips de treball siguin autogestionats. És a dir, que tinguin un control molt major sobre els seus processos de treball i puguin decidir sobre els mateixos. Això implica que els espais de decisió de l’organització han d’estar molt més pròxims al lloc on ocorre l’acció, on existeix la realitat concreta sobre la qual l’organització vol actuar i sobre la qual impacta.
• Plenitud: Venim d’organitzacions on no podem desplegar el que som en realitat. Som molt més que la nostra professió. Tenim experiències vitals que poden resultar molt útils per al desenvolupament de les organitzacions en les quals treballem. Procedim d’entorns associatius, polítics, familiars i socials que ens han dotat de múltiples coneixements, actituds, habilitats i, en definitiva, capacitats, que massa vegades passen desapercebudes i són desaprofitades en les organitzacions en les quals treballem. És precisament aquesta idea de fragmentació i desconnexió de la persona respecte del seu entorn i de si mateixa, la que Otto Scharmer – ideòleg de la Teoria U – identifica com a bretxa espiritual. La bretxa espiritual seria el salt que existeix entre el que som i el que fem i, en definitiva, de quantes hores al dia ens passem treballant d’alguna cosa que no ens mou, que no ens motiva, que no està connectada amb nosaltres/as. D’aquí la importància que les organitzacions es converteixin en espais on poder desenvolupar-nos, créixer i realitzar-nos plenament com a persones.
• Propòsit evolutiu: En aquest punt hem de pensar en les organitzacions com a éssers vius. En la naturalesa existeixen jerarquies, però aquestes jerarquies són canviants i responen a les condicions i canvis que tenen lloc en l’entorn. En el cas de les organitzacions hem de seguir una lògica similar i dotar-nos d’entitats obertes, permeables al seu entorn, capaces d’escoltar el que succeeix en el mateix i quina és la necessitat o la circumstància a la qual han de respondre i amb la qual hi ha la possibilitat d’evolucionar.
I com a exemples d’entitats que han caminat en aquest sentit, ens agradaria esmentar tant l’Associació Alba com la Fundació el Maresme, organitzacions que atenen persones amb discapacitat en el territori de Catalunya i que han treballat al costat de Hobest per a aconseguir transformar la seva organització cap a models molt més capaços de gestionar la complexitat que vivim avui dia.
Podeu veure la intervenció completa de Lluís Marco en el següent vídeo:
